Necròpolis

En els quinze mesos d'internament als camps d'extermini, Boris Pahor va veure tants morts que cada dia de la seva llarga vida hauria pogut assistir a uns quants enterraments. Homenatjar els morts per a ell no és tan simple com dipositar una corona de flors al peu d'una làpida. Com tampoc el gest d'un soldat nazi que cedeix la seva ració d'arròs a un presoner no és suficient per redimir-lo de culpa. Amb la precisió d'un bisturí, Pahor ressegueix els llocs més dolorosos de la seva memòria. Però el perill no és només un testimoniatge del passat, sinó una anàlisi d'un perill sempre present. Ni els líders totalitaris, ni les idees poden provocar, tots sols, tant de mal. Dues noies que, tot passejant per una ciutat tranquil·la, pretenen no adonar-se que pel mateix carrer hi passen sis-cents presoners que fan un soroll infernal amb els esclops de fusta, són un bon exemple del perill d'una consciència gandula. Necròpolis és un llibre per aprendre a no apartar la mirada, mai.