La casa dels noms

Colm Tóibín reescriu la tragèdia grega i la passa pel sedàs de Shakespeare. El resultat és una novel·la d’una bellesa hipnòtica i poderosa, on el silenci és tan viu com implacable és la violència.
Per aconseguir el favor dels déus davant la guerra imminent, Agamèmnon lliura la seva filla Ifigènia en sacrifici. Però així com satisfà els déus, Agamèmnon desperta la fúria de la seva esposa, i amb ella, els sinistres mecanismes de la venjança i la traïció.
Anys més tard, acabada la guerra, a Agamèmnon no l’espera la glòria, sinó el complot i la mort. En folla venjança, l’esposa del rei caigut envia el seu propi fill Orestes a un llarg i perillós exili mentre la seva filla Electra inicia el camí del silenci pels passadissos i les cambres de palau. Els dos germans entraran en contacte amb el misteriós món dels déus antics que s’esvaeixen, que han perdut per sempre els seus noms. Serà en les intrigues polítiques on cadascun d’ells trobarà el seu corresponent destí.
«Aviat tot això serà un món diferent. Governat a plena llum del dia. Aviat gairebé no valdrà la pena viure-hi, en aquest món. T’hauries de sentir afortunat d’haver estat en contacte amb el món antic, que en aquella casa t’hagi fregat amb les seves ales.»