L'arpa d'herba

L’arpa d’herba és un títol imprescindible en l’obra de Truman Capote, una peça clau del seu univers literari i una mostra reeixida de l’exquisit registre amb què retrata les vivències més intenses. En aquesta novel·la de trets autobiogràfics, Capote relata la història d’una petita comunitat nord-americana els ciments morals de la qual es veuen sacsejats per un episodi insòlit. En Collin Fenwick és un orfe que viu amb dues parentes solteres i solitàries. La Verena, rígida i avara, la dona més rica del poble, i la Dolly, un esperit pur, que ha hipotecat la seva vida per tenir cura de la germana i que només troba gust en les estones que passa amb la Catherine, una negra que du a terme tasques domèstiques, i quan s’ocupa del seu curiós remei contra la hidropesia.

La intervenció d’un bergant que deixa pelada la Verena, frustrant de passada les seves expectatives sentimentals, desencadena un esdeveniment central: la Dolly i la Catherine abandonen la casa i s’instal·len, amb el jove Collin, en una precària cabana construïda a la copa d’un arbre. Aquest fet desconcerta la bona societat del poble, entre la qual hi ha un xèrif servil, els animalots de sempre i, no podia ser altrament, el reverend i la seva esposa. Però els improvisats habitants de l’arbre també tenen adeptes, com el jove Henderson i el peculiar jutge Cool, que troba en aquest cas l’oportunitat de redimir la buidor de la seva vida.