Lluny vol dir mai més

Un debut explosiu i lluminós que uneix el dolor de la pèrdua amb l'humor més agosarat.
El monstre sota el llit assevera que li té feredat. L'amic fins ara fa un any assevera que, fins ara fa un any, eren amics i eren tres. El gat assevera que l'espècie humana és execrable, marrameu, però que, potser, aquest humà en particular és diferent.
La portera, el venedor de cerveses, el teleoperador, l'el·lipsi temporal, el cap de porc senglar, el foll de les fulles, el senyal de STOP, la tardor... En aquesta ciutat tothom parla menys ell. Ell és coix i té la cara solcada de cicatrius, i ranqueja pels carrers de nit, cercant un cérvol amb tres taques blanques sota l'ull esquerre i cinc punxes a cada banya, com dues mans suplicant al cel. Per què el cerca, ningú no ho sap, però avui que fa un any del daltabaix que el va capgirar per dintre, podria estar més a prop que mai de trobar-lo.
A través d'un exèrcit de veus i un imaginari desbordant, la primera novel·la de Marc Cerrudo Boada ens endinsa en un periple urbà de vint-i-quatre hores, mirall infal·lible de la tragicomèdia de viure a la ciutat en ple segle XXI.
«Aquell cérvol és el llindar entre dos mons: el món centellejant de sempre i un nou món on tot és de nit. D'aquest últim, intenta fugir desesperadament.»